Anàlisi del mes de JULIOL de 1998 del Servei Analitico-Informatiu de la XARXA BASCA ROJA

1998: LA JULIADA BIS. ESPANYA, TURCA, ÉS LA "PERSONA FEIXISTA MALALTA" DE LA UNIÓ EUROPEA. Un any desprÉs de de LA JULIADA, un any desprÉs de que el Govern d'Espanya organitzara contra l'esquerra abertzale basca la mÉs gran mobilitzaciÓ de masses coneguda en Europa desprÉs de la desapariciÓ de l'Alemanya nazi, fracasada aquesta, aquest Govern ha perpetrat un altre rècord feixista: el primer tancament d'un diari en un Estat "democràtic" europeu des de 1945. Tancament il.legal, inconstitucional, del diari EGIN i de la seua emissora germana EGIN IRRATIA, tancament del que --increiblement babau-- ha fet gala de ser l'autor el Govern espanyol. Tancament disfressat per la intervenciÓ d'un jutge submís que no ha respost quan, d'aquesta manera, ha estat definit com una titella. Un tancament feixista.

5. Com els fets demostren que la mal dita "transició democrątica" que doną lloc al Rčgim del Rei que Franco nomeną sigué un procčs sui generis de fascistització.

En 1981, en el meu opuscle titulat METAMORFOSI NAZI-FEIXISTA DE L'ESTAT ESPANYOL (2 texts marxistes), edició de l'autor, Estella, 1981, 32 pàgines, afirmí que s'estava produint un procés sui generis de fascistització en l'Estat espanyol. Aquestes són les 7 primeres tesis que al respecte formulí (l'estil col.loquial del text respon a que formava part d'una "Carta oberta a un obrer amb vocació suïcida, que viu en el madrileny barri de Carabanchel, que es diu socialista, i que no s'entera del que passa a Navarra i resta d'Euskadi"):

1. A l'Estat espanyol s'està produint un procés de canvi polític complexe que "aparenta" ser el solapament de dos procesos contradictoris; d'una banda el procés de democratització representat per una eixida atípica de la dictadura franquista cap a la democràcia parlamentària; d'un altre, un procés de fascistització clássic, tan clàssic que, com veres fa unes pàgines, és molt fàcil posar-li les dates dels darrers nou anys a l'esquema trotskista d'aquests procesos.

2. La paraula clau de la proposició anterior és la de "aparenta". No es refereix a que el solapament siga aparent perquè el solapament és real. No es refereix a que no hi ha dos procesos paral.lels perquè n'hi ha dos procesos. No es refereix a que siguen contradictoris perquè són contradictoris. El que "s'aparenta" és que un dels dos procesos siga un procés de democratització quan el que resulta ser és "un altre" procés de fascistització diferent.

3. L'anomenat procés de democratització és en realitat UN ALTRE procés de fascistització. Certament amb característiques de nou ordre però que no són en absolut inèdites. Substancialment era (i parcialment continua sent) un procés encaminat a: a) Canviar un sistema de dominació ja inservible i gens adient, per un altre més eficaç i suficient; b) Recomposar la taxa de benefici del capital; c) Canviar l'hegemonia en el bloc de classes dominant; d) Millorar la inserció de la baula "Estat espanyol" en la cadena imperialista; e) Incorporar els modes i maneres del "novíssim feixisme" de l'estatisme autoritari (energies i tecnologies "dures", nuclearització control informàtic, restricció sistemàtic de les llibertats, etc.), representació eminent del qual ostenta avui l'Alemanya Federal.

4. Aquest "altre" procés de fascitització de nou ordre que és en realitat el que insistentment es ve dient el PROCÉS DE TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA, presenta a l'Estat espanyol una peculiaritat respecte de la categoria a la que pertany, respecte del seu model. En efecte, no es tracta en el nostre cas d'una evoluciÓ de la democrÀcia burgesa cap a l'estatisme autoritari com a forma congruent de la fase actual del capitalisme monopolista. No: la seua inserciÓ es produeix com a eixida d'una dictadura franquista que constituia precisament el sistema de dominaciÓ ja obsolet.

5. Aquesta peculiaritat ha exigit que "l'altre" procés de fascistització de nou ordre tinguera com a requisit un que és comú al procés de fascistització "classic": la previa consecució d'un PROCÉS DE DERROTA de la classe trebaladora. ProcÉs de derrota amb un any clau, 1977, i que no adopta la forma de'una derrota oberta en una situació de guerra civil declarada, sino la forma d'una batalla no entaulada en el moment adient.

6. En aquest procés de derrota, imprescindible, ha jugat un paper clau la victoria del bloc de classes dominant en aconseguir incorporar al PSOE i PCE, a CCOO i UGT, com a peces vitals del nou sistema de dominació, gràcies a la seua incorporació com aparells ideològics de l'Estat, aconseguint que facen la política burgesa en la classe obrera.

7. Sent el PROCÉS DE DERROTA de la classe obrera un requisit per a portar a bon port el procÉs de fascistització de nou ordre, i estant fonamental en aquest procÉs de derrota el paper del PSOE i del PCE, de CCOO i d'UGT, tot el procÉs està en crisi perquè una porció significativa de l'Estat espanyol ha aconseguit mantindre's al marge del procÉs: Euskadi. A Euskadi no s'ha produït el procÉs de derrota perquè la seua classe treballadora no s'ha rendit i ha continuat plantant batalla; a Euskadi ha fet fallida el procÉs de fascistització de nou ordre perquè a majoria de la seua població ha rebutjat les formes i els envoltoris "democràtics" del procÉs (Constitució, Estatut, etc), perquè PSOE, PCE, CCOO i UGT -les peces clau- han estat reduïts a la condició de grupuscles i pellorfes burocràtiques buides que són incapaces d'exercir la seua funció d'aparells ideològics d'Estat sobre la classe treballadora basca i perquè front al procÉs de fascistització es mantÉ un procÉs de lluita armada recolzat per centenars de milers de persones.

6. La feixistització espanyola de 1975'1978 i els seus efectes.